Mostrando entradas con la etiqueta Grup Promotor Santillana. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Grup Promotor Santillana. Mostrar todas las entradas

martes, 30 de julio de 2013

Niños tocando (1)


Ahí va otro dibujo de niños en grupo, esta vez tocando diversos instrumentos musicales. 
Está claro que se lo pasan muy bien!! 

jueves, 21 de marzo de 2013

viernes, 17 de junio de 2011

La presó de Lleida

En ésta ilustración aparecen los personajes de una bonita canción tradicional catalana que cuenta la historia de una niña que, al oír cantar a los presos condenados a muerte de la prisión de Lérida, siente tanta lástima por ellos, que le pide a su padre, que a la sazón es el gobernador de la ciudad, que los libere o la mate a ella también.
Es una bella historia que Joan Manel Serrat en su día versionó y ésta es la letra de esa canción:

(Català)
A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó,
de presos mai ni manquen;
petita, bonica,
prou n'hi porta el baró,
lireta, liró.

Cent i cinquanta presos
canten una cançó,
la nina se'ls escolta,
petita, bonica,
de dalt del mirador,
lireta, liró.

Canteu, canteu, bons presos,
d'aquí us en trauré jo,
aniré a veure el meu pare,
petita, bonica,
recaptaré el perdó,
lireta, liró.

Ai, pare, lo meu pare,
jo vos demano un do.
Ai, pare, lo meu pare,
petita, bonica,
les claus de la presó,
lireta, liró.

Ai, filla Margarida,
demà els penjaré tots,
Ai, pare, lo meu pare,
petita, bonica,
pengeu-m'hi a mi i tot,
lireta, liró.

I a cada cap de forca
poseu-hi un ram de flors,
perquè la gent quan passi,
petita, bonica,
sentin la bona olor,
lireta, liró.


(Castellano) 
En la ciudad de Lérida
hay una prisión,
donde nunca faltan presos,
pequeña, bonita,
bastantes lleva el barón,
lireta, liró.

Ciento cincuenta presos
cantan una canción,
la niña les escucha
pequeña, bonita,
desde lo alto del mirador.
lireta, liró.

Cantad, cantad, buenos presos,

de aquí os sacaré yo,
iré a ver a mi padre
pequeña, bonita,
conseguiré el perdón,
lireta, liró.

Ay, padre, padre mío,

yo os pido un don.
Ay, padre, padre mío,
pequeña, bonita,
las llaves de la prisión,
lireta, liró.

Ay, hija Margarita,

mañana les colgaré a todos,
Ay padre, padre mío,
pequeña, bonita,
colgadme también a mí,
lireta, liró.

Y en lo alto de cada horca,

poned un ramo de flores
para que la gente cuando pase,
pequeña, bonita,
sienta el buen olor,
lireta, liró.

 
Tradicional de Catalunya/ adaptada por Joan Manuel Serrat


martes, 24 de mayo de 2011

Sardana

La sardana, de origen tan remoto, define el espíritu catalán: “Som i serem gent catalana, tant si es vol com si no es vol…” así empieza “La Santa Espina”, la sardana por antonomasia.
En un libro de texto para la asignatura de música, publicado por Grup Promotor Santillana y del que soy autor de las ilustraciones, en uno de sus capítulos, debían aparecer dibujados cada uno de los pasos del baile de la sardana, así que los he aprovechado para hacer una pequeña animación partiendo de ellos. La bailarina es incansable y le gusta tanto que no para de bailar…